Astúries és possiblement la Comunitat Autònoma més bonica del nord d’Espanya. Plena de flora i fauna ofereix gaudir de paisatges espectaculars, menjar tradicional i respirar aire fresc i pur al llarg de tota la seva costa.
És aquí, a la costa, on l’estiu de 2014 vam poder descobrir les magnífiques platges, algunes ben amagades, que té Astúries. Durant el nostre viatge vam visitar més de 15 platges, cada una d’elles amb un encant particular. Impossible escollir-ne només una!
Durant el viatge també vàrem visitar l’interior del Principat Asturià; Covadonga i els seus llacs, Ribadesella, Oviedo, Gijón, Avilés, etc.
A continuació, us deixem el nostre diari de ruta.
Després de més de 6 hores de cotxe i una parada a la sempre preciosa ciutat de Bilbao per estirar les cames, arribem a Astúries, concretament a Perlora, un petit poble al costat de Candàs, davant del mar. Aquí tindrem el nostre camp base, al bell mig de la comunitat autònoma, posició que ens permetrà anar d’un extrem a l’altre del principat i poder gaudir de tot el que Astúries ens pot oferir.
Tenim per davant una setmana per descobrir les platges més secretes d’Astúries, els poblets més remots i la seva fantàstica gastronomia.
Comencem per Gijón, una ciutat petita però amb molt d’ambient on destaca, dalt de Cimadevilla, la magnífica escultura d’Eduardo Chillida, Elogio del Horizonte.
Passem el dia passejant per Gijón, pels seus carrers estrets amb olor a sal. El nostre primer dinar, UN CACHOPO! Doble de carn de vedella amb formatge i pernil salat a l’interior i tot arrebossat i ben fregit, tela!
Avui toca Oviedo, la capital. Senyorial i elegant, Oviedo és una ciutat per perdre s’hi i descobrir tots els racons i secrets que amaga. D’entre tots aquest secrets, em crida l’atenció el Centro Comercial Modoo, obra de Santiago Calatrava. Una mega-estructura fidel al seu estil que s’aixeca al bell mig d’una zona enjardinada.
Després de passar el dia a Oviedo, tornem al càmping a preparar el sopar i a dormir. Demà, Avilés.
El motiu principal de visitar Avilés torna a ser per temes d’arquitectura, en aquest cas la de Oscar Niemeyer, un visionari. Aquest arquitecte brasiler va projectar l’any 2008 el seu únic projecte a Espanya, el Centro Cultural Oscar Niemeyer.
Després de passejar per Avilés i descobrir una ciutat amb més encant del que diuen les guies turístiques, decidim finalitzar la tarda tornant al càmping a preparar la ruta de l’endemà, els llacs de Covadonga.
Covadonga és, sense cap mena de dubte, un lloc espectacular, des de la seva església envoltada de grans parets de roca fins als magnífics llacs a gran altura. Un lloc inoblidable on gaudir de tot un dia a l’aire lliure, mullar-se els peus al llac, caminar entre vaques, etc. Acabem el dia descobrint Ribadesella, un poble preciós a la riba del riu Sella.
Però… Astúries té mar no? Doncs anem a veure les seves platges, n’hi ha tantes!!
Decidim començar per les platges de Buelna, Cué, Pendueles, Poo i Toró, les situades més a l’extrem est del principat. Aquestes platges destaques per aigües cristal·lines i de colors ben peculiars com la de la platja de Toró.
Seguim descobrint platges, avui toquen les de Borizu i Cuevas del Mar, seguim per la zona de Llanes. Aprofitem també per descobrir pobles de l’interior on sembla que el temps s’hagi aturat. Veiem pondre’s el sol a la platja de Xivares.
Nou dia per davant, seguim visitant platges, avui les de la zona est. La primera és la Praia d’As Catedrais, i direu; Ep! Això no és Galícia? Doncs si, amb el cotxe em decidit apropar-nos a una de les moltes meravelles naturals que té Galícia. Impressionant! Caminar per sota dels arcs, per passadissos amagats i amb aigua fins als genolls. Una experiència 100% recomanable.
No perdem l’oportunitat de visitar Ribadeo i la seva Isla Pancha. De tornada parem a la platja de Santa Gadea.
Últim dia i últimes platges a veure, avui Aguilar, Munielles, Barayo i per finalitzar el Cabo de Peñas.
Llàstima que en fa mal dia… ja era estrany després de tants dies de sola Astúries!!!
Com veieu, hem exprimit bé els dies per poder veure moltes coses. Espero que us serveixi per a conèixer una mica més una comunitat autònom a vegades abandonada i poc valorada.
PUXA ASTURIES!
